Hi ha dues maneres de programar les màquines de control numèric. Una és mitjançant el mètode ISO i l’altra, amb la programació conversacional CNC. Mentre que la programació ISO s’orienta a la producció en sèrie, la conversacional se centra en la producció de sèries petites o de peces úniques. El mètode conversacional destaca quan les peces que cal produir requereixen flexibilitat i agilitat en la programació.
Les claus de la programació conversacional
La programació conversacional CNC va aparèixer per primera vegada al MIT de Massachusetts, als Estats Units. En aquella època, els investigadors van aconseguir automatitzar una fresadora de grans dimensions fent servir un ordinador per controlar aquesta màquina eina. Una dada curiosa d’aquella època és que l’ordinador amb què es va fer la primera automatització d’una màquina eina era molt més gran que la mateixa fresadora.
Afortunadament, els ordinadors han anat evolucionant amb els anys i cada vegada són més petits i fàcils de fer servir. Gràcies a això, el CNC s’ha estès a diferents màquines eina, i ha aportat grans beneficis a la indústria metal·lomecànica.
Què és el CNC?
El CNC, o control numèric computaritzat, fa referència a una tecnologia de què disposen algunes màquines eina i que permet que un ordinador controli la posició i la velocitat de la màquina. Gràcies al control numèric, la màquina pot fer moviments i treballs que, de manera manual, serien molt més difícils, cars i, de vegades, impossibles de fer.
Una màquina CNC, per exemple, pot moure una eina en tres eixos alhora per executar patrons específics precarregats a la mateixa màquina. L’ordinador és qui controla la màquina, de manera que un dels grans beneficis d’aquest sistema és que no cal l’operari en tot moment. Per això, utilitzar una màquina CNC comporta l’abaratiment dels costos de producció, menys mà d’obra i també una millor gestió dels residus.
Però per què s’anomena control numèric? Perquè, perquè l’ordinador pugui executar tota aquesta sèrie de tasques per fer un treball específic, ha d’estar programat mitjançant codis numèrics. Com ja hem avançat, pot ser ISO o conversacional. L’ordinador rep les ordres del que es vol executar i segueix un patró o seqüència lògica que es tradueix, al seu torn, en ordres per a la màquina eina.
Com funciona la programació conversacional CNC?
La programació conversacional CNC és molt més fàcil d’utilitzar avui dia que fa unes quantes dècades, quan el procediment era manual. Actualment, l’operari tria l’operació que vol que faci la màquina i és la mateixa màquina la que pregunta totes les dades i camps que cal emplenar abans de començar la feina. D’aquesta manera, la programació esdevé molt més senzilla i ràpida.
Una altra manera més fàcil de fer aquesta programació és mitjançant el programari CAD/CAM. El CAD permet fer dissenys a l’ordinador i, després, aquest disseny es tradueix en una sèrie d’ordres gràcies al programari CAM. Així, el programa conversacional (o ordres per a l’ordinador) el pot introduir directament l’operari de manera manual, fent una sèrie de càlculs i operacions, o bé es pot generar de manera automàtica gràcies a programaris com el CAD i el CAM.
Les màquines utilitzen un llenguatge específic per poder funcionar, és a dir, una sèrie de dades que processen per poder fer una sèrie de tasques; per fer feines de mecanització, les màquines necessiten ordres especials. El conjunt de dades, informació o ordres que corresponen a una mateixa fase del procés de mecanització s’anomena bloc o seqüència. La mateixa màquina interpreta aquestes ordres mitjançant el programari especialitzat i, perquè es puguin processar, cal que incloguin funcions geomètriques, de màquina i tecnològiques de la mecanització.
Els codis del llenguatge CNC
En el món de la metal·lomecànica, les normes DIN regeixen bona part de l’activitat d’aquesta indústria, i la programació conversacional no n’és cap excepció. Així, els principals codis que s’utilitzen en el CNC provenen de les normes 66024 i 66025.
Com a part d’aquests codis trobem la lletra N, que fa referència a l’adreça que correspon a un número de seqüència o de bloc. La N és l’ordre principal i va acompanyada d’un codi numèric d’entre tres i quatre xifres, amb un màxim de 1.000 blocs programables. Així, aquest rang numèric va del N000 al N999. En la programació conversacional CNC també s’utilitzen les lletres X, Y i Z per establir les adreces de les cotes d’acord amb els eixos X, Y i Z de la màquina eina. També s’utilitza la lletra G, que correspon a l’adreça de les funcions preparatòries. Indiquen, en la mecanització, la forma de la trajectòria que ha de seguir l’eina, els cicles automàtics, la programació, la correcció de l’eina, etcètera. La lletra G va acompanyada d’un codi numèric de dues xifres i es poden programar fins a 100 funcions: de G00 a G99.