Les fresadores es van inventar a principis del segle XIX i des de llavors s'han convertit en màquines indispensables per als tallers de mecanització. Aquestes màquines fabriquen peces per arrencada d'encenall amb l'ajuda de l'eina de tall: la fresa. Però perquè les operacions que fa aquesta màquina siguin de qualitat, tots els components de l'equip també ho han de ser; així, la bancada de la fresadora, l'eina de tall, el capçal, el plat i la resta de parts han de complir una sèrie d'especificacions tècniques.
Característiques de les fresadores
Les fresadores són de les màquines més versàtils dels tallers. Poden fer múltiples operacions de mecanització, però també admeten una gran quantitat de materials: metalls, fusta, acer, ferro colat i materials sintètics; també poden treballar peces amb superfícies diferents: còncaves, convexes, planes, corbes, dentades, etcètera. A més, les peces que s'han treballat en una fresadora es poden sotmetre a altres processos com el desbast i l'afinament.
Les fresadores es poden classificar de dues maneres: segons l'orientació de l'eina i segons el nombre d'eixos. Segons l'orientació de la fresa, els models de fresadora més comuns són l'horitzontal, la vertical i la universal. La fresadora horitzontal es caracteritza per utilitzar freses cilíndriques i per poder fer treballs de ranurat. La fresadora vertical, per la seva banda, permet que la taula de treball es desplaci amunt i avall, cosa que fa possible una profunditat de tall més gran. Aquest tipus de fresadora es pot dividir en fresadores de bancada fixa i de torreta o consola. Finalment, les fresadores universals, si utilitzen els accessoris d'acoblament adequats, es poden convertir en verticals; aquestes fresadores es caracteritzen perquè el carner o carro es pot desplaçar endavant i endarrere.
Pel nombre d'eixos, aquestes màquines poden ser de tres, quatre i cinc eixos; aquestes últimes són les fresadores més complexes, ja que poden fer treballs molt més precisos. Generalment, la bancada de la fresadora convencional només es pot desplaçar pels eixos X, Y i Z.
Parts de la fresadora
Tot i que hi ha diferents tipus de fresadores, com ja ha vist, totes tenen elements comuns. Entre aquests hi ha:
- Bancada de la fresadora: sobre aquesta es recolza tota l'estructura de la màquina.
- Cos: també anomenat bastidor, es col·loca sobre la bancada de la fresadora.
- Consola: aquesta part es desplaça verticalment sobre les guies i està subjecta a la màquina.
- Carro transversal: serveix de suport de la taula.
- Taula de la fresadora: s'hi col·loca la peça que s'ha de treballar.
- Pont: es col·loca sobre el bastidor. Disposa d'unes lunetes que fan de suport del portaeines.
- Eix de l'eina.
- CPU: unitat que controla el procés de la màquina (habitual en les fresadores CNC).
- Volant: permet el moviment sobre els eixos X, Y i Z.
- Motor: part que fa girar la fresa.
- Columna.
- Carner.
- Maneta.
- Fus: permet moure l'eina de tall de manera vertical per col·locar-la al seu lloc.
Què és la bancada de la fresadora?
Potser una de les parts més oblidades de la fresadora és la bancada. La bancada, en general, és un sistema estructural fix, comú a totes les màquines eina, que es caracteritza per la seva rigidesa. Aquesta és, de fet, una de les qualitats més sol·licitades de les màquines eina. Totes les màquines eina tenen bancada perquè les deformacions de l'estructura condicionen la precisió de la mecanització. Per exemple, en les màquines eina, la deformació de l'estructura ha de ser inferior a la precisió desitjada.
I és que una màquina com la fresadora, que independentment del tipus i del model treballa a grans velocitats de tall per arrencar els encenalls, requereix una estructura sòlida. La funció principal de la bancada de la fresadora és facilitar la mecanització: que les peces es puguin treballar amb facilitat, amb el mínim de vibracions i, és clar, que la peça no es deformi, sinó que sigui molt precisa.
Les fresadores de bancada
Ja hem avançat que totes les màquines eina tenen una bancada i també que hi ha un tipus de fresadora que es caracteritza per aquesta part de la màquina. Es tracta de la fresadora de bancada, també anomenada fresadora de bancada fixa. En aquesta màquina, que és vertical, el fus portaeines es col·loca de manera que la fresa pot girar sobre el seu eix horitzontal i, alhora, perpendicular a la peça que s'ha de mecanitzar. En aquestes fresadores la bancada es pot ajustar per manipular les peces amb facilitat.
Rep aquest nom perquè és precisament la taula la que es pot moure, i a més els processos són de gran precisió. Aquí el capçal de la fresadora es mou de dalt a baix seguint tota la llargada de la columna; la taula de treball també pot suportar càrregues pesants i la fresa pot fer treballs de gran precisió.