La mandrinadora, també anomenada mandriladora, és una màquina eina convencional que s'utilitza per mecanitzar peces de forma cúbica, amb toleràncies estretes i en què es volen obtenir acabats de qualitat. Com està formada una mandrinadora? Quines parts la componen? Com funciona?
Funcionament de la mandrinadora
Per a la mecanització de peces cúbiques, la peça es col·loca a la taula de treball mentre es fa girar l'eina de mandrinar. L'eina va subjecta al fus portaeines de la màquina, i és aquí on es genera la velocitat necessària per al treball. Aquesta velocitat varia en funció del tipus de material que es vol mecanitzar, així com de l'avanç axial sobre la peça. Una característica de la mandrinadora és que els processos de mecanització que s'hi fan tenen un cost elevat. Per això és important triar l'eina de mandrinar adequada, que permeti reduir el temps al màxim i aconseguir una mecanització precisa i de qualitat.
Què és el mandrinatge? I què és una mandrinadora? El mandrinatge és un tipus de mecanització que es fa en determinades peces amb l'objectiu d'aconseguir més precisió i menys rugositat a la superfície; normalment es mecanitzen peces amb forats cilíndrics o cònics. Aquesta operació també es fa servir per crear rosques interiors.
D'això es desprèn que la màquina capaç de fer els treballs de mandrinatge és la mandrinadora o mandriladora. Són màquines molt especials, que han de tenir unes toleràncies molt baixes i una qualitat de mecanització precisa. Les mandriladores tenen la capacitat de poder treballar en àrees molt estretes.
Com cal triar una mandrinadora?
Per triar una mandrinadora cal tenir en compte certs paràmetres, com les limitacions de la peça i els seus dissenys. També s'han de considerar la mida, la tolerància i l'acabat que es vol aconseguir. Igualment, és important saber si la mandrinadora admet els materials de la peça; aquí s'estudia la seva duresa, l'estat, la resistència, si és fosa, etcètera. Però no només s'ha d'analitzar la peça, sinó també les operacions de mandrinatge que es vulguin fer a la màquina eina: ranurat, desbast, acabat, treballs interiors i exteriors.
És aconsellable conèixer les característiques de cada operació de mandrinatge que es faci i els paràmetres corresponents, com la velocitat de tall, la potència o el tipus d'accionament de la màquina. A més, cal saber si es vol fer una mecanització automàtica, si la màquina requereix refrigerant i en quina quantitat i, evidentment, les característiques de l'eina de mandrinar.
Tipus
A més de les condicions descrites anteriorment, triar una mandriladora depèn del tipus de màquina eina que vostè busqui. Una operació de mandrinatge senzilla es pot fer als torns, de manera que, si no fa gaires treballs d'aquest tipus, és possible que n'hi hagi prou amb un torn. En cas contrari, pot optar per algun dels tipus de mandrinadores que hi ha a la indústria.
- Per a plantilles. Les mandrinadores per a plantilles s'han dissenyat per posicionar i perforar plantilles, calibradors, matrius i peces la mecanització de les quals requereix una gran precisió. S'assemblen a les fresadores verticals.
- Mandrinadora vertical. Aquesta màquina eina es distingeix perquè gira sobre una taula horitzontal.
- Mandrinadora horitzontal. A diferència de les verticals, les mandrinadores horitzontals funcionen de manera estacionària. Tenen un fus horitzontal que se subjecta a un extrem i un altre de rotatori que treballa en sentit contrari.
Parts de la mandrinadora
Encara que hi ha diferents tipus de mandrinadores, com ja hem vist, aquestes màquines tenen elements comuns, la col·locació i distribució dels quals varia en funció del tipus de màquina eina que s'utilitzi. Els elements comuns d'una mandrinadora són la taula, el bastidor, la bancada, el fus, el capçal i el carro.
Un dels elements més importants és la bancada, que és el suport de la màquina i que ha de ser robusta i estable, ja que ha de ser capaç d'esmorteir els moviments i les vibracions de la mecanització. La bancada recolza a terra i, acoblat a ella, hi ha el bastidor, que ha de suportar el capçal de la màquina eina on s'allotja el fus.
A més, la màquina està proveïda d'una columna vertical, que és la que permet el desplaçament del capçal motoritzat. D'altra banda, la mandrinadora disposa d'una taula portapeces, una superfície giratòria sobre la qual es col·loquen les peces que s'han de mecanitzar. Unit a la taula portapeces hi ha el carro longitudinal, que, a més d'estar unit a la taula, es mou sobre rails a la bancada i permet el desplaçament horitzontal de la peça.
La mandriladora també disposa d'unes guies del capçal. El capçal es pot desplaçar verticalment pels rails del bastidor mitjançant un cargol. Finalment, la màquina té un fus principal i un fus per a la transmissió dels avanços de la taula.